Sant Antoni

Cada any al mes de gener es celebra la festivitat de Sant Antoni Abat. En temps antic es celebrava aquesta festa amb molta solemnitat. Després, al canvi del temps es va deixar de celebrar i va ser recuperada pel CCR Ulldecona durant la dècada dels vuitanta. Originàriament, els pagesos i ramaders locals engalanaven els seus carros i animals de càrrega i sortien a beneïr els animals. El pas del temps ha fet que els animals de treball hagin estat substituïts per animals de companyia (gossos, gats, periquitos, i d’altres de més exòtics). Aquest dia, l’entitat organitza la missa, la cercavila amenitzada pels grallers d’Ulldecona passejant la imatge del sant i els animals, la benedicció i posterior repartiment de les tradicionals coquetes de Sant Antoni.

La festa comença amb la calebració d’una missa solemne i a continuació la desfilada amb la imatge del sant acompanyat de totes les persones que porten algun animaló. En arribar a la Plaça de l’Església el mossèn procedeix a la benedicció dels animalets de compañía i el repartiment de les típiques coquetes beneïdes. Els grallers d’Ulldecona amenitzen la festa acompanyant-nos amb la seva música durant la desfilada i benedicció.

Aquest sant, tant arrelat a les nostres terres en temps no massa llunyà, té les seves llegendes, més o menys ratificades, que a tots ens poden semblar, si més no, curioses. Primerament tenim la imatge; un sant amb capa, bàcul i una creu que l’identifica, acompanyat d’una truja o un porquet. Després, les seves fetes, que el portaran al càrrec de patró del bestiar. Darrerament la celebració de la seva festa, que prendrà un caire diferent a cada poble. Però, en el fons de tot, un motiu; l’agraïment al bestiar, en forma de benedicció i petició per a guarir-lo de tot mal.

Una historia sobre la truja i el porquet: “Sembla ser que quan Sant Antoni va anar a guarir a la filla del governador de Barcelona, se li va presentar una truja que portava a la boca un porquet esguerrat i camatort, el qual deixà als peus del sant; aquest el va beneir i tot seguit el porquet començà a correr. La truja, agraïda, seguí el sant per tot arreu i un cop mort sembla ser que ella mateixa el va enterrar.”

Sobre el patronatge del bestiar: “Sembla ser que l’origen esdevingué quan va curar a un ase, que assabentat de la sort que li esguardava per ser malaltís, es va escapar i quan el servent del cavaller el va trovar, restava, el pobre animal, agenollat davant la imatga del sant en una ermita propera; l’ase en veure el servent s’aixecà tot d’una i fugí amb gran lleugeresa, salvant-se així de l’escorxador.”

Sobre la festa: “Aquí tenim ornaments, missa, benedicció del bestiar, neules i passejada pels carrers de la vila; un reconeixement, al cap i a la fi, a tots aquells animals que es troven vora nosaltres.”